Guardar
Les fitxes s'acumulen com en un fitxer d'arxiu. Cada una és una persona, i cada persona, una font llegida.
Cap a Espanya · 1936–1939
brigadistes presents a Espanya
Van venir a defensar la República. SIDBRINT existeix perquè no se'n perdi cap.
Cas d'estudi · 04
Sistema d'Informació Digital sobre les Brigades Internacionals
Deu anys acompanyant la Universitat de Barcelona perquè una base de dades sobre les Brigades Internacionals deixi de ser només un arxiu on es desa informació i esdevingui un instrument per explicar vides i fer avançar la recerca.
Universitat de Barcelona · CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
SIDBRINT és el portal de la Universitat de Barcelona dedicat a recuperar la memòria dels voluntaris internacionals que van venir a defensar la República. Va néixer d'un projecte de recerca del Pla Nacional d'R+D (2010–2013) i és en línia des del 2014. Les responsables són Teresa Abelló i Lourdes Prades, de la UB, i el portal té la seu al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
01 · El punt de partida
SIDBRINT va néixer com el que s'espera d'un gestor de continguts ben fet: fitxes, camps i taxonomies on l'equip de recerca anava abocant el que trobava als arxius. Funcionava com un repositori. Guardava bé. Però la informació hi entrava molt més de pressa que no en sortia.
En aquesta dècada, la base de dades s'ha multiplicat per cinc. Al gener del 2016 SIDBRINT celebrava 10.000 brigadistes indexats; avui en són més de 51.000. Cada fitxa l'ha escrita l'equip de recerca o algun dels seus col·laboradors, buidant fonts.
La nostra feina ha estat doble. D'una banda, el manteniment silenciós que fa que un projecte d'aquesta mida continuï viu: actualitzacions de Drupal, seguretat, rendiment i canvis que es proven abans de publicar-los i que es poden desfer. De l'altra, l'evolució: fer que tot aquell coneixement acumulat es pogués llegir, creuar i explicar.
L'objectiu no ha canviat en tot aquest temps: passar d'un sistema pensat per desar informació a un instrument que la difongui i que ajudi a fer millor recerca historiogràfica.
De 10.000 brigadistes al gener del 2016 a 51.207 a l'octubre del 2026, segons les fites anunciades pel portal: 20.000 el 2018, 30.000 el 2020, 40.000 el 2023 i 48.000 el 2025.
De repositori a instrument, en quatre moviments
Les fitxes s'acumulen com en un fitxer d'arxiu. Cada una és una persona, i cada persona, una font llegida.
Dates, llocs geolocalitzats i 1.593 termes en 31 vocabularis converteixen el text en dades que es poden comparar.
La portada, les fitxes i els mapes temàtics fan que les dades responguin preguntes a primer cop d'ull.
Models que relacionen persones, fonts i llocs obren preguntes de recerca que ningú no havia pogut formular.
02 · Els recercaires
SIDBRINT existeix perquè hi ha persones que s'asseuen davant de llistats de reclutament, expedients, correspondència i memòries, i en treuen, una a una, les vides dels brigadistes. Aquesta pàgina parla d'eines, però les eines només tenen sentit per la feina que fan visible.
Reconstrucció il·lustrativa: la línia recrea com apareix una persona en una de les fonts reals que cita la seva fitxa, la relació alfabètica del Centro Documental de la Memoria Histórica (Salamanca). La resta de la llista s'ha difuminat.
Les responsables del projecte són Teresa Abelló i Lourdes Prades, de la UB. Hi han treballat trenta investigadors i col·laboradors de la UB, la UAB, la URV, les universitats Carlos III i Complutense de Madrid, la de Salamanca, la de Zúric, Sciences Po i l'Acadèmia de Ciències de la República Txeca. A més, 168 persones i entitats hi han aportat dades, documents i correccions.
El que fem nosaltres és més modest i, alhora, imprescindible: que el fruit de cada hora d'arxiu es pugui trobar, consultar, creuar i citar. Que una dada introduïda avui aparegui demà en un mapa, en un gràfic o en la història d'una vida sense que ningú l'hagi de tornar a escriure.
03 · La capa de dades
Una pregunta que arribava a l'equip era si hi havia percentatges per afiliació política o per professió. La resposta era a la base de dades, però repartida en milers de fitxes. «SIDBRINT en xifres» la porta a la portada: sis xifres i set gràfics que es calculen sols a partir de les fitxes i s'actualitzen cada vegada que l'equip n'hi afegeix o en corregeix una.
Brigadistes per país de procedència. Com més intens el color, més voluntaris.
Per què així: la pregunta és geogràfica, i un mapa acolorit per països la respon d'un cop d'ull. La Unió Soviètica, Iugoslàvia i Txecoslovàquia es pinten sobre els estats actuals que en formaven part.
Percentatge sobre el total de brigadistes.
Hi ha 5.396 fitxes amb el país desconegut (el 10,5 %). Els percentatges es calculen sobre el total, sense amagar-les.
Voluntaris amb estada documentada a cada mes de la guerra (31.614 fitxes). Hi hem afegit, en daurat, la corba de les arribades, que SIDBRINT mostra a l'etiqueta emergent de cada mes.
Màxim 11.921 · jul. 1937
La guerra sencera en 33 columnes. El pic del juliol del 1937, el mes de Brunete, surt tot sol: ningú no l'ha hagut d'escriure.
Sobre les 13.804 fitxes amb ideologia documentada (27 % del total). Una persona en pot tenir més d'una, i per això els percentatges sumen més de 100.
Cada gràfic diu sobre quantes fitxes es calcula. Ser honest amb el que no se sap també és rigor.
Les setze més freqüents, sobre 18.928 fitxes amb professió (37 % del total).
Obrers, infermers, mecànics, miners. La mida de cada bloc fa visible qui eren abans de ser brigadistes.
Les deu amb més militants documentats, sobre 11.608 fitxes.
Cada quadre representa l'1 % dels brigadistes amb gènere documentat.
Quatre quadres de cent. Darrere hi ha 2.021 dones: infermeres, metgesses, traductores, mestres, periodistes.
Recreació animada de la portada de SIDBRINT amb les seves dades del 31 d'octubre de 2026. A la web, cada barra, país o bloc enllaça al cercador amb el filtre aplicat: cada xifra porta a les fitxes que la formen.
04 · Històries de vida
Una fitxa de base de dades enumera. Una història de vida explica. Hem redissenyat la fitxa de brigadista perquè les mateixes dades —dates, llocs, unitats, batalles, hospitals, camps i fonts— s'ordenin en el temps i en l'espai i es llegeixin com el que són: el recorregut d'una persona.
01 · La fitxa
La capçalera reuneix el que identifica la persona: nom, dates i llocs de naixement i de mort, país, gènere. La foto, quan n'hi ha, apareix amb el filtre lila característic de SIDBRINT. Al costat, l'enllaç permanent per copiar i la fitxa per imprimir.
02 · La cronologia
La guerra sencera, del juliol del 1936 a l'abril del 1939, amb la seva estada marcada en groc. Sobre aquest fris es col·loquen les batalles, les unitats i els esdeveniments, i es ressalten aquells en què va participar.
03 · El mapa de vida
Els llocs de la fitxa s'ordenen cronològicament i es dibuixen com un recorregut, del verd del naixement al blau fosc de la mort. Quan un lloc no té data pròpia, el tram es dibuixa amb línia discontínua: l'ordre és probable, no documentat, i la biografia escrita pels recercaires té l'última paraula. Per exemple, el mapa de Vanelli situa el Front d'Extremadura el 1936 perquè pren la data del terme; la seva biografia el situa al febrer del 1938. Un botó reprodueix el viatge.
04 · Fonts i relacions
Cada fitxa enumera les fonts d'on surten les seves dades, amb la pàgina i, quan n'hi ha, un botó per copiar l'enllaç al document. I cada terme —una brigada, un hospital, un camp— obre un panell amb totes les persones que hi coincideixen: la fitxa deixa de ser una illa.
La mateixa lògica s'està estenent a un espai de treball per a historiadors: esdeveniments biogràfics amb font, enllaços a 21 registres externs —Wikidata, VIAF, Arolsen Archives, Le Maitron, ALBA, PARES, premsa digitalitzada…— i un esborrany narratiu que no inventa res: només fa servir esdeveniments acceptats, amb referències. És el punt de partida perquè un historiador n'escrigui la biografia.
05 · Mapes temàtics
Batalles, hospitals, presons i camps, països de procedència. Cada mapa temàtic mostra tots els termes geolocalitzats d'una taxonomia amb cercles proporcionals al nombre de brigadistes. En triar-ne un, el mapa hi vola, dibuixa d'on venien les persones que hi van passar i n'obre una anàlisi completa.
06 · Gestió del coneixement
En el nostre servei de gestió del coneixement defensem una idea senzilla: ordenar el coneixement només val la pena si després serveix per actuar.
A SIDBRINT, l'estructura acumulada durant deu anys ens permet construir recursos d'acció: eines que depuren les dades, models que troben relacions i un mòdul que ajuda a fer recerca nova. No substitueixen el criteri de l'historiador; li estalvien feina i li obren preguntes.
Conèixer el servei de gestió del coneixementA · Depuració automatitzada
Deu anys i desenes de mans deixen rastre: dates escrites de mil maneres, llocs sense coordenades, termes mal situats, referències òrfenes. Hem convertit bona part de la neteja en processos que s'executen sols cada vegada que es desa una fitxa: omplen buits, propaguen el que un recercaire ja ha situat i avisen del que han fet.
B · Models que creen nexes
Amb la base estructurada, podem dissenyar models que llegeixen la base de dades sencera i hi troben nexes. Qui va coincidir amb qui en una companyia, un hospital o un camp. Quines fonts són germanes. A quina fitxa correspon cada nom d'una llista oficial nova. Cada nexe porta els seus motius i és una hipòtesi: el confirma qui investiga.
| Companyia | 5 |
|---|---|
| Bateria, esquadrilla | 4 |
| Batalló, artilleria, blindats, cavalleria | 3 |
| Hospital, camp, columna | 2 |
| Brigada, base, cada batalla | 1 |
23 punts de coincidència entre Lorenzo Vanelli i Achille Frigerio
Xarxa il·lustrativa; la puntuació és real.
Davant d'una llista oficial nova —per exemple, un cens de morts i desapareguts—, un model de puntuació explicable proposa a quina fitxa correspon cada nom i ensenya per què. Reconeix variants ortogràfiques i equivalències de nom entre llengües —Joan, Juan, John, Johann, Jean, Giovanni, Ivan—, agrupades en 53 famílies de noms. Res no es confirma automàticament.
C · Recerca oberta i augmentada
Hem plantejat un mòdul de recerca que permet fer preguntes al conjunt de les fitxes. Tot es calcula al moment sobre les fitxes publicades: si un recercaire corregeix una dada, els resultats canvien sols. Està pensat per ser obert: els resultats es poden compartir, exportar i citar; és augmentat perquè la intel·ligència artificial hi treballa al costat de l'equip, mai en lloc seu. I està pensat per obrir-se de mica en mica, primer a l'equip i després a la comunitat investigadora.
Dades reals de l'eina, sobre les fitxes publicades amb brigada documentada. Es mostren les cinc categories més grans de cada etapa, i cada persona hi compta una sola vegada, amb el primer valor registrat a cada camp. El destí només es coneix per a 6.436 de les 16.712 fitxes amb brigada.
Diagrama de fluxos entre país de procedència, brigada i destí. Per exemple, 1.676 brigadistes dels Estats Units van anar a la Brigada XV, i 1.266 brigadistes de la Brigada XV van morir durant la guerra.
Cobertura de les dades · percentatge de fitxes amb dada
La xarxa de fonts fa una cosa poc habitual: indica on convé buidar més arxius. Avui, el 59,5 % de les fitxes depenen d'una sola font. Saber-ho permet als recercaires decidir on posar les hores.
Un model de llenguatge llegeix fonts noves —un full de càlcul, una fitxa d'arxiu fotografiada, un repositori—, en fa la transcripció literal i la traducció al català, troba a quina fitxa correspon cada persona i proposa, camp per camp, què s'hi podria afegir. Cada proposta porta la cita literal d'on surt i un grau de confiança. Res no canvia fins que un recercaire ho accepta.
Algunes de les regles que segueix el model: no inventar res; tot en català, conservant l'original; els termes de taxonomia, primer els existents; les dates amb la precisió de la font.
07 · Per què ens hi sentim tan a prop
A Punt Zero ens definim així des de fa més de deu anys: tecnologia al servei dels àmbits on el més important són les persones. SIDBRINT és el projecte on aquesta idea es fa més literal. Hi ha fonts primàries, biografies, memòria i rigor històric; i hi ha codi, models i visualització. Cap de les dues coses té sentit sense l'altra.
No ens interessa la tecnologia com a dogma, sinó com a eina: la que fa que la feina pacient dels historiadors arribi a les famílies que busquen un avi, als estudiants que s'acosten per primer cop a la guerra i als investigadors que hi volen fer preguntes noves. Les fitxes, per exemple, ja s'han fet servir per documentar brigadistes en tràmits de la Llei de memòria democràtica.
«En essència parlem d'eines i recursos, no de dogmes.»
Punt Zero, «Humanistes del segle XXI»
08 · En xifres
Si el teu projecte —una base de dades de recerca, un fons documental, un arxiu— acumula coneixement valuós que no acaba d'arribar a qui el necessita, parlem-ne.