Direcció pública
Càrrecs directius que han de decidir polítiques d'ús, no escriure prompts. L'accent va a la responsabilitat, la traçabilitat i el criteri per repartir tasques entre persones i màquines.
Cas d'estudi · 03
La part difícil no és entendre com funciona un model de llenguatge. És explicar-ho de manera que una direcció general, un equip d'enginyeria, una treballadora social i una persona amb discapacitat intel·lectual en surtin sabent-lo fer servir.
El motor, en directe
Això és, literalment, tot el que fa un model de llenguatge. Mira el text que té al davant i estima quina paraula hi encaixaria millor. Després repeteix l'operació. Milions de vegades.
El pla d'autoprotecció exigeix revisar els tal com estableix l'article
Candidats i probabilitat
Ha triat «extintors» perquè és el que segueix més sovint aquestes paraules. No perquè hagi comprovat res.
Ara demana-li l'article exacte. Cap d'aquests quatre no l'ha consultat enlloc. Tots quatre sonen bé. Un se t'escriurà com si fos cert.
Això és una al·lucinació. No és una avaria del sistema: és el motor funcionant exactament com va ser dissenyat, però sense prou restriccions.
01
Una direcció general vol saber què pot delegar i què no. Un equip tècnic vol control sobre el resultat. Una entitat social vol resoldre memòries i subvencions. I hi ha persones que necessiten que tot això s'expliqui en frases curtes, sense metàfores i sense pressa. El contingut de fons és el mateix; el que canvia és tota la resta.
Càrrecs directius que han de decidir polítiques d'ús, no escriure prompts. L'accent va a la responsabilitat, la traçabilitat i el criteri per repartir tasques entre persones i màquines.
Equips tècnics amb documentació exigent i normativa pel mig. Aquí la formació entra al detall: selecció de model, límits de la finestra de context i verificació obligatòria del que el model no pot saber.
Entitats amb equips petits i molta feina de redacció: memòries, subvencions, notes de premsa, xarxes. Els exemples surten de les seves tasques reals, no de casos inventats.
Sessions adaptades per a persones amb discapacitat intel·lectual, amb llenguatge clar i accessibilitat cognitiva: frases curtes, una idea per frase i temps per provar-ho a mà.
Demostració
«Per què la IA s'inventa coses?» — la mateixa resposta, explicada per a cada audiència. Tria'n una:
Un model de llenguatge no consulta cap base de dades: estima quina paraula és la més probable a continuació. Quan li falta informació no s'atura, la completa amb el que estadísticament hi encaixaria. Per això una al·lucinació no és una avaria: és el sistema funcionant sense prou restriccions. La conseqüència de gestió és directa: cal decidir per endavant quines tasques es poden delegar i quines exigeixen verificació experta obligatòria.
El model genera el més probable, no el més verdader. Si li dones tu la informació i li demanes que la treballi, el resultat és excel·lent; si li demanes que generi informació del no-res, el risc es dispara. Regla operativa: dades numèriques, cites textuals i articles normatius concrets passen sempre per verificació humana abans de sortir del despatx.
Funciona per estadística, no pensant. Busca quines paraules solen anar juntes i les ordena. Ho simula tan bé que sembla que sap coses, però quan et dona un nom, una data o una xifra, cal comprovar-ho abans de posar-ho en una memòria o en una justificació de subvenció.
ChatGPT és un programa. No pensa com una persona. Tria les paraules que van més sovint juntes. Per això, a vegades s'inventa coses sense voler. No passa res. Només cal recordar una cosa: si et diu un nom, una data o un número, comprova-ho.
Cap dels quatre textos simplifica el concepte fins a falsejar-lo. Aquesta és exactament la feina.
02
Els blocs es reordenen i s'escurcen segons qui hi ha a la sala, però el recorregut de fons sempre és el mateix: entendre el motor, aprendre a dirigir-lo i integrar-lo a la feina de cada dia.
Un motor de predicció estadística, no una enciclopèdia ni un cercador. D'on surt el que respon i per què això ho canvia tot.
Per què cita articles normatius que no existeixen i inventa referències que sonen bé. Com detectar-ho i quan és perillós.
Per què una conversa llarga es degrada, quins són els símptomes i com recuperar-se: comprimir, resumir i tornar a començar en net.
Rol, context, format, restriccions i exemples. El mateix model dona resultats radicalment diferents segons com se li demani.
Demanar a la IA que t'ajudi a construir l'encàrrec abans d'encarregar res. La sortida per a quan no saps ni com preguntar.
Documents de referència i instruccions permanents per no repetir el mateix context cada matí. I què no s'hi ha de pujar mai.
El biaix d'automatització i el de confirmació, i què no pot sortir mai de l'organització cap a un servei de tercers.
L'última hora es treballa amb encàrrecs que les persones assistents tenen pendents de debò aquella setmana.
03
Explicar bé una cosa complexa demana haver-la reduït abans a una estructura que aguanti. Aquests tres marcs són el moll de l'os de les sessions i es fan servir amb totes les audiències, amb el vocabulari canviat.
Marc 01
L'arquitectura de tota la formació. Primer entendre el motor, després aprendre les palanques que el dirigeixen i finalment integrar-lo als processos reals de l'organització. Saltar-se el primer pas és el que produeix usuaris que copien prompts sense saber per què funcionen.
Marc 02
Tres nivells que permeten decidir en dos segons quant cal revisar una resposta. És el marc que més s'acaba fent servir un cop acabada la sessió, perquè converteix una intuïció difusa en una regla operativa.
La regla d'or: si li dones la informació i li demanes que la treballi, el resultat és excel·lent. Si li demanes que generi informació del no-res, el risc es dispara.
Marc 03
Cinc peces que converteixen una petició vaga en un encàrrec precís. Es presenten com una recepta i es practiquen en directe, comparant el resultat de demanar-ho malament i demanar-ho bé amb la mateixa tasca.
04
Abans de res, què fan aquestes persones amb l'ordinador cada dia, si han tocat mai una eina d'aquestes i què els agradaria resoldre. Sense això, la sessió és un monòleg.
Cada sessió comença acotant el terreny: què queda fora i per què. Deixar clares les expectatives al minut cinc estalvia la decepció del minut noranta.
Un pla d'autoprotecció per a un equip d'enginyeria; una nota de premsa o una justificació de subvenció per a una entitat social. L'exemple genèric no convenç ningú.
Les demostracions inclouen a propòsit el resultat dolent abans del bo. Veure fallar el model davant seu ensenya més que qualsevol advertència.
05
Dues hores és el format que millor funciona: prou per arribar a la pràctica, prou curt perquè ningú desconnecti. Aquest és el repartiment habitual.
Aquesta guia no exigeix coneixements previs de programació. Demana una cosa molt més valuosa: el vostre criteri professional.
Digueu-nos qui hi haurà a la sala i què necessiten resoldre, i us proposem el temari i el registre que hi encaixen.